V I S U A L À R I U M

VISUAL POETRY COLOUR GUIDE

2011-12-23T11:33:00.000+01:00

APAGA Y VÁMONOS

2011-11-02T23:58:00.004+01:00

Detall del poema seleccionat per al catàleg del X Premio de Poesía Experimental de la Diputación de Badajoz.

RES ÉS ETERN

2011-10-25T15:53:00.001+02:00

CICERONE SUPERSTAR

2011-05-16T17:02:00.001+02:00

POETES MALEÏTS

2011-03-30T12:28:00.002+02:00

HIGIENE LETAL

2010-10-25T14:01:00.005+02:00

Obra seleccionada per al catàleg del IX Premio de Poesía Experimental que, com cada any, organitza la Diputació de Badajoz.

TEMPUS FUGIT

2010-04-24T23:36:00.003+02:00

Poema visual dedicat al genial poeta i il·lustrador Sergi Rucabado.

QUI HO HA DIT QUE LA POESIA NO DONA PER MENJAR?

2010-01-05T17:04:00.002+01:00

20 ANYS DE L'ILLA DELS BOUS

2009-11-15T18:19:00.007+01:00

El passat dia 20 de maig vàrem celebrar els 20 anys de la publicació del llibre amb un recital de poesia a càrrec de Ricard Martínez, Josep Ramón Roig i Andreu Subirats a la sala Horiginal de Barcelona. També es va exhibir obra gràfica amb la projecció que teniu sobre aquestes línies .

Vint anys després vam poder tornar a reunir-mos per celebrar-ho tots junts amb l'excepció d'Emili Clari i Norbert López, que no van poder assistir.

D'esquerra a dreta, Ricard Martínez, Jep Colomé, Cristian Porres, Andreu Subirats, Josep Ramon Roig i Albert Aragonès.

POEMES ANIMATS EN FLASH

2009-05-22T11:55:00.014+02:00

Fes clic aquí per vore el poema animat

READY-MADE A BEGUES

2009-02-03T17:59:00.004+01:00

Fotografia de Claudio Gibert sobre un Ready-made realitzat a Begues (Baix Llobregat) l'any 2000.

HOMENATGE AL MESTRE

2008-12-26T00:40:00.005+01:00

Aquesta és la meva col·laboració per al blog d'homenatge a Joan Brossa en el 10è aniversari de la seva no-mort.

Brossa està mes viu que mai.

REPÚBLICA

2008-01-29T17:22:00.002+01:00

Aquesta és la meva aportació per al número quinze del fanzine MALALLETRA que edita artesanalment i amb molta cura, l'artista de Vilanova, Laia Calvet.

El tema d'aquest número versa sobre la sang i compta amb la col·laboració d'Antonio Agredano, Maria Alcaraz, Aitana Bernabé, Xavier Bou, Laia Calvet, Agustí Calvo, Oscar Civit, Marc Crespo, Miguel Ángel Cuesta, Anna Grimal, Fausto Grossi, Alfred Iniesta, Garbi km, killerpanda, Alma Larroca, Enriqueta Llorca, Mia Malfermoni, Pau Masiques, Mon Paez, Alvaro Pemper, Mitot Perxachs, Ring, Miquel Rof, Roque Romero, Toni Romero, Ruca, Clara Tarrida, Paloma Valdivia, Quico Ventura, Ester Villa i Ana Yael Zareceansky.

MARRO

2007-12-06T23:28:00.002+01:00

Ensamblatge realitzat amb la tapa d'un cartró de cigarretes Marlboro, enganxat sobre un suport de cartró contracolat.

Situada a la frontera (si és que n'hi ha) entre el poema visual i el Logotrip, el 1992 va sortir aquesta obra tocant dos nous terrenys per a mi: l'acció directa sobre una marca i la tècnica de l'ensamblatge, utilitzant únicament eines de tall.

En el primer terreny, el de la manipulació de logotips, m'hi he posat una mica, però en l'altre, m'haig de situar a la ombra de mestres com Albert Aragonès o els madrilenys Red Retro.

La intenció es va centrar en utilitzar la mateixa marca, convenientment intervenguda, per "contrapublicitar-la" o descontextualitzar-la a voluntat

POEMA BLANC

2007-12-01T19:55:00.003+01:00

"Poema blanc" és una lletra "A" de cartró, retallada i enganxada sobre un suport del mateix material.

És el símbol sense pigment però totalment ple de significat. Reconeixem plenament la lletra pel seu volum encara que no hi hagi contrast amb el fons.

Si a Poema ombra 2 jugàvem en la simulació de la tridimensionalitat, aquí la lletra és corpòria i nua. A l'espera que l'autor la vesteixi i li doni la seva raó de ser.

És l'angoixa del paper en blanc prèvia al procés creatiu.

Concebut i realitzat a Barcelona el 1987, aquest poema inèdit veu la llum, vint anys després, en aquest blog.

POEMA OMBRA 1 I 2

2007-11-30T20:13:00.001+01:00

En un intent de simplificar al màxim la representació del símbol-lletra "A" i la seva comprensió i interpretació, el 1987, van sorgir aquests dos poemes.
L'un realitzat amb tres línies negres sobre una superfície bidimensional i l'altre amb tres triangles i dos rectangles deformats de color gris, també sobre una superfície bidimensional.

Obeint tots dos a la llei de tancament, podem redibuixar mentalment el signe i enganyar el cervell. En el primer cas d'una manera òbvia, però en el segon cas "renderitzem" una lletra amb volum en una mil·lèssima de segon.

La intenció és trencar amb aquesta llei, desobeir-la i fer que el espectador reprogrami momentàniament la ment i percebi les línies com línies aïllades i les figures geomètriques de color gris, com les peces d'un extrany Tangram.
En un exemple més explícit, posem el cas de la icona de Carrefour: Es tracta d'una "C" dintre d'un rombe, d'un peix tropical blau i blanc amb el cap vermell o d'una mena d'alabarda amb els colors de la bandera francesa?

MANHATTAN

2007-11-30T18:34:00.003+01:00

Com una mena de joc de construcció, vaig emprar les lletres com a estructures per perfilar el perfil d'un gratacel de l'illa del mateix nom.

L'original es va realitzar el 1987 a Barcelona amb tipus transferibles Letraset sobre cartró.
Va ser publicat el 1989 al llibre L'Illa dels Bous.

Rodolfo Franco diu d'aquest poema:

"…la palabra es la protagonista, se independentiza del verso, de la frase, para gráficamente representar a sí misma a partir del truco semiótico de confundir significante y significado. En este caso la analogía es metonímica, ya que el famoso distrito está figurado por solamente uno de sus rascacielos, la parte como metáfora del todo…"

El 1999, Antoine Bardou-Jacquet va portar a terme la idea d'aquesta obra a un nivell paroxístic a The Child de l'artista francès Àlex Gopher. Una obra mestra de la poesia visual i un insuperable homenatge a tots el amants de la tipografia.

DECADÈNCIA

2007-06-16T20:35:00.007+02:00

La meva relació amb Tortosa sempre ha sigut d'amor i odi.

D'amor perquè és la terra que em va veure créixer i d'odi per la falta de cosmopolitisme que altres ciutats de les mateixes característiques si posseïxen.

Així va sorgir el poema Decadència. Una resposta realista i lúcida del que és, avui per avui, una ciutat en clara regressió cultural, econòmica, política i social.

Aquest poema va ser publicat el 1989 al llibre L'Illa dels Bous, recull de poetes i il·lustradors tortosins.

El 1999 vaig fer una versió animada en flash que podeu vore aquí.

HOMENATGE A BROSSA

2007-06-16T17:47:00.002+02:00

El meu primer poema visual; concebut a Madrid i realitzat a Barcelona l'any 1986 amb fotocòpies i tinta xinesa.

Directament influenciat pel poema de Brossa Cap de Bou, vaig posar-li cos (el d'una ovella) a aquesta meravellosa i senzilla A invertida del mestre.

En conèixer l'obra de Joan Brossa, en una exposició del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, el 1983, vaig quedar impressionat per l'obra d'aquest prolífic autor. La seva manera minimal, surrealista i personal d'expressar les idees em captivaren de per vida.
Aquest fet, juntament amb la relació personal amb Albert Aragonés (un dels millors poetes visuals en l'actualitat), em varen impulsar a explorar el món de la poesia visual i experimental.

El poema ha estat publicat per primer cop al tercer número de la revista de poesia i il·lustració Trilateral, el 1988 i al recull L'Illa dels Bous, el 1989.