En un intent de simplificar al màxim la representació del símbol-lletra "A" i la seva comprensió i interpretació, el 1987, van sorgir aquests dos poemes.
L'un realitzat amb tres línies negres sobre una superfície bidimensional i l'altre amb tres triangles i dos rectangles deformats de color gris, també sobre una superfície bidimensional.
Obeint tots dos a la llei de tancament, podem redibuixar mentalment el signe i enganyar el cervell. En el primer cas d'una manera òbvia, però en el segon cas "renderitzem" una lletra amb volum en una mil·lèssima de segon.
La intenció és trencar amb aquesta llei, desobeir-la i fer que el espectador reprogrami momentàniament la ment i percebi les línies com línies aïllades i les figures geomètriques de color gris, com les peces d'un extrany Tangram.
En un exemple més explícit, posem el cas de la icona de Carrefour: Es tracta d'una "C" dintre d'un rombe, d'un peix tropical blau i blanc amb el cap vermell o d'una mena d'alabarda amb els colors de la bandera francesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada