"Poema blanc" és una lletra "A" de cartró, retallada i enganxada sobre un suport del mateix material.
És el símbol sense pigment però totalment ple de significat. Reconeixem plenament la lletra pel seu volum encara que no hi hagi contrast amb el fons.
Si a Poema ombra 2 jugàvem en la simulació de la tridimensionalitat, aquí la lletra és corpòria i nua. A l'espera que l'autor la vesteixi i li doni la seva raó de ser.
És l'angoixa del paper en blanc prèvia al procés creatiu.
Concebut i realitzat a Barcelona el 1987, aquest poema inèdit veu la llum, vint anys després, en aquest blog.
Concebut i realitzat a Barcelona el 1987, aquest poema inèdit veu la llum, vint anys després, en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada